Churros con chocolate

Ja som dissabte, i la primera declaració del dia va ser del Ricky: No veig res!!!! Efectivament no cal dir res més. Una vegada li vaig treure aquells calçotets del cap (que no tenen res a veure amb mi per cert), ems vem vestir i cap a esmorçar.






Aquest és l'aspecte del nostre apartahotel des de fora.










I com estavem a Madrid... haviem d'esmorçar "porras" o "churros con chocolate". I el lloc triat va ser "El maestro churrero" situat en una plaça molt aprop d'on estava l'apartahotel.







S'ha de dir que van tardar molt molt molt a atendrés. Fins i tot vaig estar a punt de marxar... però no calia posar-se nervios. Finalment ens van servir i vem demanar de tot i més!


Després vem agafar el metro, que per cert, ve per la dreta, al contrari que a Barcelona.


Una segurata ens va dir q no podiem fer fotos i el Berni va aplicar el "estilo Berni", com no podia ser d'una altra manera.





Vem començar a caminar per la Castellana. Deu niu dó lo llarga que és però ara no sabría dir si es més llarga que la Diagonal de Barcelona.
















Caminant caminant ens vem topar amb l'estadi. uiiiii mal rollo! Con ustedes, el Bernabeu.





















Allà estava el camp de l'equip rival. i jo tenia una missió que cumplir, pixar-me a les seves parets. I no vaig ser l'únic, els meus companys em van acompanyar. S'ha de dir, obviament, que tot va ser un simulacre. No som tan incivics ni maleducats com per fer-ho.


Vem entrar fins i tot a dins del Bernabeu, pero com nuestro acento catalán, no semblavem gaire simpatics, tot s'ha de dir.


I aquesta és l'estació de metro que està just devant del Bernabeu, i per ser originals porta el mateix nom que el camp. Facil no?



Després vem seguir el nostre recorregut i vem trobar-nos de cop devant de la seu del PP, on hi havia una manifestació de no recordo que.



Molt a prop estava Los juzgados de Madrid, allà on el Garzón envía a tota la penya que fa coses dolentes.




Continuant vem arribar fins la Plaza Colón, on onejava aquella bandera tan tan tan gran de la patria. No hi ha més a comentar.




La Cibeles, on celebra els éxits del Madrid Club de Futbol, va ser el próxim nostre objectiu.


Per fi vem arribar al Caixa Forum. No es que fos cap prioritat per veure-ho, però ho acavaven d'ignaugurar una setmana abans i com és un producte català... feia gràcia.

L'edifici exterior m'encanta. Es un edifici que han deixat la façana antiga i l'han reformat per dins.




La façana, de color marró clar, contrasta amb el verd de l'edifici del costat. El verd es generat per les plantes, que aquestes estan "enganxades" en plafons que després han posat a la façana. M'explico?

























Ja és el migdia, i tenim molta molta gana, i al igual que al matí teniem molt clar que esmorçariem xurros... també tenim molt clar que dinarem un "bocata calamares" (sense el "de"). I anem a un bar que es diu "El brillante".


En aquell bar funcionen a crits. Demanes una cosa i al moment el cambrer fot un crit al cambrer que està situat a l'altra barra i que els separa uns 5 metres. UNA DE CALAMARES!!! i pam, em poc temps ho tens a les teves mans i pots començar a degustar l'entrepar.

S'ha de dir, que estava molt bo, i vem repetir.






Un servidor ja en tenia prou de menjar, però la resta encara volien menjar més, així que van anar a "La tía Cebolla" que ens queia davant l'hotel.








I com a bon paparazzi, els vaig fotografiar mentres planejaven el que fariem per la nit...





Després vem fer una petita vecaina per recuperar forces i a la tarda vem tornar a passejar per continuar veient Madrid.




Una vegada que hem recuperat forces toca omplir la tarda i ens anem a veure varies coses. Comemcen per la puerta del Sol. Obligatori veure si algun cop has vist "El fin de año en Televisión Española con Ramón Garcia y Ana Obregon".


Vem seguir caminant i vem arribar al barrio de Chueca, el barri gay de Madrid. I esclar, erem 4 nois i vem plantats... amb lo cual cada cop que ens creuavem amb un altre noi hi havien mirades de complicitats... jajaja

Sabiem que aquell finde que estavem a Madrid, hi havia una exposició dels decorats televisius de la cadena FOX. I com que aquí som una mica seguidors de series tipus: Dexter, House, Lost, Perdidos... s'havia d'anar.
Quan vem arribar hi havia una cua força llarga, i el pitjor es que avançava molt lentament. El fred cada cop era més intens i el Ricky va tocar retirada perque com ell no es fan de series (només de les espanyoles) doncs va preferir fer un plan alternatiu.



Per fi vem aconseguir entrar després de casi dues hores d'espera, i el primer que hi havia al entrar era un troç del avió Oceanic 815! Exacte, l'avió que s'estrella a "Lost". Ai que freak!


Una vegada dins la casa que hi havien els decorats, en trobem el tipic plafó amb publicitat al radera. Ens sentiem estrelles i ens vem deixar fotografiar! Curiós per això que ningú ens va demanar cap autograf o telefon...
Aquí el rei era el Berni que tenia un posat de: Si, lo se, gano más dinero que tu en un episodio que tu en 3 años. Tu estás allí y yo en el otro lado. ¿Como te llamas nena?



Aquí podem veure els decorats de les series: "Californication" i "Dexter"






Pels fans de la serie "Dexter", una simulació del recorregut de la sang en un dels casos.





Per últim no cal ser molt observador que es tracta del despatx del dr. House. El bastó, la pilota, la tele retro...





Després de la visita, vem tornar a l'hotel. Teniem les cames fet figa. Però la nit acavava de començar.

Vem anar a sopar a un bar que no tinc el nom (el buscaré) i que estaven fent el partit del Barça (crec que era contra el Villareal). La cosa es quan el Barça marcava un servidor s'aixecava per celebrar-ho (m'agrada provocar ho se) i el meu amic Berni: "jo no et conec".

Allà vem sopar unos huevos revueltos. Ens va agrdar tant que vem tornar a repetir plat. A més a més van caure tapetes, com pernil salat i que l'Abel només mirava ja que era vegetarià. Però allò li va marcar i a la semana seguent va decidir tornar a ser carnivorn després de 5 anys en el món vegetal.

Després del sopar, vem anar a pendre una copa amb una amiga molt simpática del Ricky, i ella ens va recomanar una discoteca, que tenía dos plantes i moltes saletes petites i situada a tres carrers d'on teniem l'apartahotel. Després... hasta aquí puedo leer.