Nos vamos a Madrid!

Divendres és el dia de la partida, del viatge l'Abel, del Bernat, del Ricky i del Jordi, i de l'escapada sorpresa. I dic sorpresa perque per l'Abel era una sorpresa. Ell es pensava, i així el ben enganyar durant un temps, que anavem al poble d'un servidor, Artesa de Segre (Lleida) a pasar el cap de setmana, però en realitat anavem a Madrid, a celebrar el seu aniversari.


La cosa comença pasades les15h quan tots em plegat de les nostres respectives feines i iniciem l’escapada cap a l'autopista direcció Lleida - Saragossa. Fins a Lleida tot normal... però llavors és quan l'Abel salta i diu: “estem fent una ruta diferent per anar al teu poble?” Al que un servidor improvisa i li respon dient que és la nova variant que s’ha fet i tardarem menys... L'Abel contesta: “però si ja portem casi dues hores!!!” (en veritat el trajecte és 1 hora i mitja…)

Mentrestant el Bernat que conduia i el Ricky que anava davant, no diuen res i s'aguanten el riure. Decideixo seguint improvitzant, no li podem dir quina es la sorpresa fins que no sigui evident. "Abel, està be, no t'ho voliem dir, però anem a fer uns kartings a un circuit nou que hi ha"... li vaig dir.. I l'Abel amb cara estufectacte no sap que dir, fins que reacciona i diu: "Que cabrons". Li va sortir de l'ànima.
Vaig pensar que ja estava el tema arreglat, però no, perque ens vem trobar amb una senyalització que posava: Saragossa, i encara que vaig intentar distreure a l'Abel perque mirés a qualsevol lloc menys la carretera, el punyetero no em va fer cas. Aixi que davant l'evidencia, torno a improvitzar i li dic que el circuit de karting està a Saragossa, pero que ens donarà temps a sopar a Lleida, a la meva casa.

El duo del davant s'en feia creus de com s'anava inflant les mentides per tal de que l'Abel no sapigués la sorpresa.
Finalment va arribar la senyalització direcció a Madrid, i llavors l'Abel ja va saltar: "M'esteu enganyant! Anem a Madrid?" Vem començar a riure tots i va tornar a dir: "Que cabrons!!!" (per tres vegades...). Al moment li dic: "truca als teus pares que no vas a Lleida... que hi hagut un ligero cambio de planes..."

Allò va ser el millor moment. Veure la cara de l'Abel, i que no s'ho creia. Ja no es creia res, pero 6 hores després de la partida era ben real, perque estavem a Madrid, la capital!.

Arribat a la zona del centre de Madrid, vem aparcar el cotxe a un parking per deixar-ho allà tot el cap de setmana i vem trobar-nos amb qui ens llogava l'apartahotel.


Després de deixar les maletes, ens dirigim a rondar el barri per anar a sopar. Ja eren quasi les 23h i teniem molta gana.




Així que vem anar per la zona buscant algún bar per sopar, i vem entrar a un on la estética del local era típica madrilenya, i no ens vem equivocar.

Mentres esperavem taula, ens vem beure una jerra de sangria. Era molt bona, molt dolça. I esclar... això és el pitjor que pots fer si no has menjat quelcom abans...



Quan vem seure a la taula, jo estava k.o. Vem mirar la carta i vem triar rapidament. Per suposat van caure unes braves i sobretot "unos calamares". Van venir més sangries i jo no sabia on posar-me. M'havia pujat molt i ho estava passant francament malament. Per sort no era l'unic, i els companys es van solidaritzar amb mi.


Després del sopar, vem donar una altra volta per veure l'entorn on estavem, i ves per on, vem anar a parar a un bar que es deia "Ricky", amb la "benemerita" vigilant-nos...


Al situar-nos una mica en el mapa, ens vem adonar que el nostre apartahotel estava al centre centre de tota la juerga. I quin xibarri hi havia a la 1 del matí. "Crec que no podrem dormir pel soroll" vaig dir, i no em vaig equivocar. Des de l'apartahotel, que era un 1r pis, es veia tota la gent a la plaça fent botellón (i això que està prohibit).

El Ricky i jo vem dormir junts, ja som parella de fet en cada viatge que fem. La raó bàsicament es perque un servidor te l'esquena fotuda i l'altre les cervicals... total que necesite, quelcom cómode. Si, som uns iaios... L'abel i en Bernat, van dormir en uns sofà-llit.